L'Excursionisme a Reus durant el franquisme / Agnès Toda i Bonet
Toda i Bonet, Agnès


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 367-379 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Notes a peu de pàgina. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

L'excursionisme, després de la Guerra Civil, a Reus, com en definitiva arreu del territori, s'utilitza com a excusa per vincular-hi un sentiment nacionalista, que necessita expresar-se per damunt de les prohibicions imposades. L'Associació Excursionista local serà qui ho vehicularà, sobretot de la mà de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies, que s'encarregaran, especialment el primer, de dotar l'excursionisme d'un sentiment netament català. Així, les excursions s'utilitzaran no només per gaudir del panorama, sinó per bastir-hi al darrere un caràcter catalanista i per vincular-hi la represa d'antigues veus i el sorgiment d'altres de noves en les lletres catalanes, i per evitar, així, de deixar caure en desús la llengua pròpia, tal com es pretenia.

La Resistència cultural al franquisme a la població de Salt / Salvador Sunyer i Aimeric
Sunyer i Aimeric, Salvador


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 353-366 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

A partir de records i vivències personals exposo les activitats i les institucions que varen promoure activitats culturals a la població a favor de la catalanització i dels drets humans. Faig referència a les classes de català, l'escoltisme, el teatre i La Pastera, etc.

Apunts sobre els processos d'educació informal i la resistència cultural durant el franquisme: Exemples lleidatans / Pere Solà i Gussinyer
Solà i Gussinyer, Pere


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 331-351 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Notes a peu de pàgina. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

Una bona pregunta -en el marc dels objectius del present col·loqui- pot ser la següent: quins factors (també educatius i culturals) van fer que el règim franquista pogués controlar amb tanta eficàcia la població durant gairebé quatre dècades? Concretament en el terreny educatiu, em fa l'efecte que allò més rellevant del període, pel que fa a l'educació comuna de la gent, no va ser de cap manera, la resistència als valors i consignes totalitàries, sinó més aviat la forma com molta part de la societat catalana es va acomodar i conformar a la nova, al principi, i molt llarga després, situació. Il·lustraré aquesta hipòtesi o tesi amb alguns exemples. Vull centrar-me en exemples de les comarques de Ponent. Poden servir, fins a cert punt, de mirall i microcosmos del que passava en el país.

Germanor, la veu d'un poble / Eva Rodríguez i Sánchez, Alda Rodríguez i Comas
Rodríguez i Sánchez, Eva


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 315-330 : il. (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

Germanor, la primera revista editada a Besalú, va veure la llum el febrer de 1955 de la mà de mossèn Gabriel Solà i un grup de joves de la parròquia. Apareix, mensualment i en castellà, com el suplement del Full Parroquial, i amb un clar to moralitzador i recristianitzador, típic de l'Església Catòlica franquista. El 1956 la revista desapareix i no és fins al cap de quinze anys que es torna a editar. Ara, escrita en català i vinculada al Moviment de Colònies ia a l'escola per potenciar la participació ciutadana i revitalitzar la cultura en el marc catalanista dels anys setanta. La decadència del règim franquista i la mort del dictador marquen la tercera i última etapa, moment en què els sindicats i partits polítics aprofiten la revista per dir-hi la seva. Precisament les diferències i el nou escenari polític propicien la desaparició de Germanor, el maig de 1978.

La Resistència cultural al franquisme: Badalona 1960-1968 / Jordi Monés i Pujol-Busquets
Monés i Pujol-Busquets, Jordi


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 263-285 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Notes a peu de pàgina. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

La Badalona franquista visqué durant una vintena d'anys en un veritable desert cultural, potser amb l'execepció d'algunes experiències teatrals. Enimg d'aquest buit, al llarg de la dècada dels seixanta, una sèries de joves generalment universitaris van portar a terme una sèrie d'experiències de diferent signe cultural, amb la idea de recuperar, com a mínim en part, la tradició totalment escapçada el 1939. Els canvis econòmics que començaven a produir-se no trobaren el seu equivalent en el món polític. Els sectors fonamentalistes del règim frenaren, en la seva major part, els projectes de reforma impulsats pels grups aperturistes, enfrontament que tindria incidència en els intents esmentats de desenvolupament cultural. Malgrat tot, Badalona començava a obrir-se a nous horitzons que trobarien un clima més adient d'ençà de la mort del dictador. Hom apunta a més la idea que l'actual desmemòria del període dictatorial afecta fins i tot els projectes de l'oposició cultural dels nays cinquanta i seixanta del segle passat.

La Central del Curt i el cinema alternatiu a Catalunya / Jordi Mir Garcia
Mir Garcia, Jordi


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 251-262 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Notes a peu de pàgina. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

Transició i resistència en l'associacionisme cultural a Tarragona: la resistència cultural durant els primers anys de la postguerra / Antoni Martí Marsal, M. Isabel Miró Montoliu
Martí Marsal, Antoni


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 241-250 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Notes a peu de pàgina. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

A Tarragona la vida cultural va sofrir un xoc en acabar la Guerra Civil. Un dels espais on es va mantenir l'encontre de la vida associativa i cultural de la ciutat fou la Cooperativa Obrera Tarraconense, fundada el 1904 com a cooperativa de consum però a la qual van afegir-se entitats com ara el Cor l'Àncora o l'Esbart Dansaire. Durant la primaver de 1939 la Delegación Provincial de la Central Nacional Sindicalista es faria càrrec de la cooperativa tot i que, sorprenentment, no la va incautar. Pel que fa a la vessant cultural, no deixa de ser curiosa aquesta situació de no incautació i continuïtat de la vida de les entitats que en formaven part. Es força les entitats a reorientar la seva tasca, tot afegint-hi el que ells anomenaven "el espíritu nacional", però tot i així no deixaren de lluitar per conservar la cultura catalana.

El Seminari de Girona: un centre de catalanitat i de civisme (1959 - 1966) / Salomó Marquès Sureda
Marquès i Sureda, Salomó


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 225-239 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Notes a peu de pàgina. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

El Seminari de Girona, a finals del mandat del bisbe Cartañà i durant el del bisbe Jubany, va ser un centre on els seminaristes reberen una formació que superava l'estricta formació sacerdotal. La podem resumir en dues paraules: catalanitat i civisme. Es vivia un clima d'estimació i promoció de la pròpia llengua i cultura i de defensa dels drets humans dins i fora de l'Església. Aquest clima formatiu s'aconseguí gràcies al Concili Vaticà II, a la proclamació d'alguns documents papals i a l'actuació d'alguns professors a través de les seves classes i les activitats culturals i pastorals que es duien a terme al llarg del curs. Com que una bona part dels seminaristes no arribaren al sacerdoci, la formació que reberen els serví, en els pobles i comarques, per treballar per la democratització del país contra el franquisme.

L'Educació en el lleure dels anys cinquanta als setanta: El cas de les colònies d'estiu de Mataró / Montserrat Gurrera i Lluch
Gurrera i Lluch, Montserrat


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 211-223 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Notes a peu de pàgina. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

A partir de la dècada dels cinquanta a la ciutat de Mataró, així com en d'altres, comencen a organitzar-se, amb continïtat i infraestructura, colònies de vacances i activitats de lleure a l'empara de l'Església, que les assumeix per tal de donar resposta a unes mancances en l'àmbit cívic i social i que no estan cobertes. En la present comunicació pretenem donar a conèixer les iniciatives portades a terme en l'educació en el lleure a les colònies d'estiu durant les dècades del cinquanta al setanta i l'evolució que experimenten pel que fa a objectius, titularitat, amplitud de l'oferta, etc. en un context ben concret, on mantenir la nostra llengua i aprofundir en el coneixement de la nostra història i cultura no era fàcil. La seva evolució portarà al sorgiment, amb força, dels grups d'esplai a partir de 1975, ja en un context que s'albira de grans canvis.

Narratives d'educació artística no formal: Esther Boix i Ricard Creus i la creació del taller L'Arc durant el franquisme / Mireia Guillaumes Domènech, Roser Juanola Terradellas
Guillaumes Domènech, Mireia


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 198-210 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Notes a peu de pàgina. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

La Resistència al franquisme des de l'eduació de persones adultes a Osona / Anna Gómez, Núria Simó, Miquel Casanovas
Gómez, Anna


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 187-198 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Notes a peu de pàgina. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

La comunicació fa una anàlisi de les activitats formatives de l'àmbit de l'educació no formal que hem considerat resistents al franquisme a partir de les dades recollides per a la recerca "75 anys d'educació de persones adultes a Osona", realitzada durant els cursos 2004-2006 i finançada per la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal d'Osona. Al llarg de la comunicació resseguim algunes activitats vinculades a l'Educació de Persones Adultes dins l'àmbit de la formació sociocultural; per exemple la formació musical, el teatre, el cinema, etc.; que durant el franquisme contribuïren a la dinamització cultural i al manteniment de la llengua catalana en els nou municipis de la comarca d'Osona que han participat en la recerca.

L'Educació dels joves d'ambient rural a través dels moviments juvenils d'Església (1960 - 1975) / Consol Garcia-Moreno i Marchan, Josep Ginestí i Riera
Garcia-Moreno i Marchán, Consol


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 173-186 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

Entre els anys 1960-1975, un moviment de joves, la JAC, esngegat i sostingut des de cercles eclesials, va portar a terme una important tasca d'educació dels joves dels pobles de diferents comarques de Catalunya. Amb una pedagogia activa, uns objectius precisos, una metodologia específica i una xarxa d'organització i de coordinació en els àmbits comarcals i diocesà, va desvetllar la consciència i el compromís social del jovent d'aquell temps en el seu entorn inmediat -poble, comarca, país- a partir d'una visió cristiana, inspirada en el Concili Vaticà II. Mantenia també vincles amb moviments similars de l'Estat, Europa i el món. La seva influència va ser decisiva per responsabilitzar els joves d'ambients rurals en la seva pròpia formació i en la participació activa en el millorament del seu àmbit personal i col·lectiu i, més endavant, per impulsar el seu compromís en la transició política.

L'Escoltisme a Banyoles: origen i significació / Jordi Galofré
Galofré i Illamola-Simal, Jordi


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 161-172 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

Després de l'antecedent dels Exploradores de España (1914), l'escoltisme masculí es va iniciar a Banyoles l'any 1955 (Agrupament Escolta Sant Martirià) i el femení, l'any 1958 (Agrupament Mare de Déu de Montserrat). La seva classe social van ser les classes mitjanes, de mentalitat sonservadora. La confessionalitat i la influència clerical va ser una destacada característica del moviment. La llengua catalana es va utilitzar amb normalitat, però en els inicis no es detecten actituds catalanistes ni antifranquistes. Aviat la situació va evolucionar fins al punt que, per a la societat banyolina, l'escoltisme va tenir una clara connotació catalanista. La relació entre els grups masculí i femení va ser pràcticament inexistent: només a l'etapa final hi va haver un moviment mixt. La seva dimensió social va ser notable: va arribar a uns 160 nens i nois i a un centenar de nenes i noies. En la dècada de 1970, alguns scouts van adoptar posicions antifranquistes.

Cine-Club Caldes'74 / Joan Florensa i Parés
Florensa i Parés, Joan


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 155-159 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

La creació del Cineclub de Caldes de Montbui va tenir uns precedents que no van quallar. L'experiència d'unes mestres que assistien a cineclub a Barcelona va fer possible la seva creació i el posterior funcionament tal i com aquí s'examina.

El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) i els seus orígens sota el franquisme / Abel Castilla i Casamartina, Maria Martorell i Codina
Castilla i Casamartina, Abel


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 129-138 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

L'any 1967 un petit grup de directors de corals infantils catalanes es van reunir per posar en comú les seves inquietuds, les seves preocupacions i, naturalment les seves il·lusions. Molts d'ells provenien del món de l'ensenyament, d'altres, del musical. Tots eren conscients que les seves corals, que havien de cantar el millor possible, podien substituir l'escola en allò que tenia prohibit de fer -i que, abans del 18 de juliol de 1936, l'escola catalana feia. Ens referim a uns aspectes bàsics que als nens els estaven vedats: el coneixement i pràctica de la seva llengua, el català; la coeducació; la música a l'escola, que pràcticament havia desaparegut; el coneixement del propi país i la consciència de pertànyer-hi.

L'Escola de música L'Arc de Barcelona / M. Dolors Bonal
Bonal, M. Dolors


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 105-114 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

L'Arc és una escola d'arts que vàrem fundar el 1967, sentint-nos hereus d'aquells pedagogs humanistes de la II República, la meravellosa obra dels quals va ser destruïda per la Guerra Civil. Va néixer com a reacció de rebel·lia contra les formes d'educació aleshores establertes. La filosofia era utilitzar l'art com a mitjà per a l'educació de les persones per tal de fomentar en els alumnes un determinat gust i sensibilitat, i treballar les facultats que els capacitessin per experimentar i comunicar vivències, dur a terme projectes assumint responsabilitats, acostumar-se al treball en equip i formar-se un esperit crític. Pensàvem que treballar en aquest sentit, i amb el català com a única llengua, era una forma de resistència activa contra la dictadura.

Fer present la memòria: Relats de resistències durant la dictadura franquista des de la quotidianitat / Elisabet Almeda Samaranch, Dino Di Nella
Almeda i Samaranch, Elisabet


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 93-104 (Resistència al franquisme i educació no formal. Comunicacions) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

"Fer present la memòria" és un projecte de recerca per a la recuperació de la memòria històrica des de la perspectiva de cinquanta-una persones que van viure la dictadura franquista i que, en la seva majoria, participen en les Aules de la Gent Gran adscrites a la Universitat Pompeu Fabra. S'han utilitzat tècniques qualitatives i de recull de fonts orals i documentals, adreçades a recuperar les vivències, experiències i històries d'aquelles persones que protagonitzen aquest treball, principalment en els àmbits territorials de Mataró, Badalona, Arenys de Mar i Barcelona. Durant cinc anys, s'ha anat configurant tot un recull de la memòria oral a través d'un procés participatiu del propi alumnat de les Aules de Gent Gran que, mitjançant la seva reconstrucció biogràfica, ens parla de les resistències quotidianes de la societat civil durant el franquisme.

La Resistència cultural catalana a Mèxic / José M. Murià
Murià i Rouret, Josep Maria


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 31-49 (Resistència al franquisme i educació no formal. Conferències) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona. Inclou resum trilingüe català-castellà-anglès.

L'exili català republicà a Mèxic no va comptar mai amb l'ajut ni el recolzament d'altres refugiats peninsulars per a la preservació de la seva identitat. Tanmateix, en aquelles circumstàncies, va prevaler el principi que, per ésser espanyol s'havia de renunciar a la catalanitat. Això va ajudar molt a creure que la cultura catalana estava en camí de desaparèixer, segons la prostració que s'havia deixat al darrere i la que es trobava al seu entorn. De tal manera, com va ser el cas de la resistència de Barcelona el 1714, molts es decidiren a defensar-la fins al darrer recurs, ja fos fent llibres i revistes, muntant obres de teatre i moltes activitats més ja fos col·lectivament o familiar: aquestes van esdevenir les armes esgrimides. Finalment, la gesta d'aquest col·lectiu resultà de gran importància. Malgrat tot, finalment, les institucions que van crear o que es van trobar fetes van resultar poc operatives.

La Resistència cultural durant el franquisme a Catalunya / Albert Balcells
Balcells i Gonzàlez, Albert


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 26 (2007) , p. 19-29 (Resistència al franquisme i educació no formal. Conferències) 
Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, novembre de 2007.